Justificació.

El llibre Muntanyes de Prades, excursions naturals, publicat l'any 2000 a Cossetània, està completament exhaurit al seu catàleg.
Potser se'n farà una reedició actualitzada, o potser no, mentrestant, aquest blog ens permetrà mantenir i millorar les excursions que hi vam explicar.
Ens saltarem tot l'apartat introductori i anirem directes als recorreguts. A cadascun hi trobareu l'enllaç a un track del web wikiloc, que us servirà per a seguir la ruta amb el gps.

dissabte, 18 d’agost del 2012

Poblet, la Pena.

8. Poblet, la Pena i la font dels Boixets.


Aquest és un clàssic entre els clàssics, de cap manera no es podia fer un recull d’itineraris per les Muntanyes de Prades sense atansar-nos a La Pena. L’itinerari per l’alzinar de La Pena publicat pel Centre Excursionista de l’Espluga de Francolí és una referència obligada, un dels primers itineraris de Natura que varen veure la llum a les nostres comarques, i és que La Pena és un paratge natural singular, de gran bellesa i amb un magnífic estat de conservació, no ens hi resistirem.

Durada: 4 – 5 hores.
Desnivell: 300 m.

Accés.

Arribarem a Poblet des de Montblanc passant per l’Espluga, per la carretera, des de l’Espluga podrem optar per la carretera de les Masies, la TV–7007 o la pròpia de pujada a Prades, la T–700, millor encara, podem anar per una i tornar per l’altra, veurem més indrets. Per a deixar el cotxe, potser tindrem sort i ho podrem fer al diminut i discret aparcament que hi ha front a l’entrada del monestir, una mostra d’una perfecta adaptació de les infrastructures als paisatges bells i sensibles.

Descripció.

Començarem a caminar en direcció a les Masies, ben aviat trobarem la pista de la Pena, que surt a la dreta, és molt bona i fins i tot hi ha un rètol que ens l’assenyala. No ens n’adonarem i serem al mig de l’esponerós alzinar de Poblet, un bosc climàtic que és Paratge Natural d’Interès Nacional, única figura proteccionista que ha atorgat l’administració a cap zona de muntanya del Camp de Tarragona.
En un retomb molt fort a la dreta, just al final d’una llarga recta, veurem un caminet que deixa la pista i s’enfila recte, l’agafarem, va prop del torrent i és l’accés a la pedrera abandonada, que trobarem ben aviat. No hi ha pèrdua, la travessem pel mig. Després, prop d’un toll, comença un sender enmig de l’alzinar, a la primera cruïlla, agafem el de la dreta, tornem a la pista i la seguim una estona, amb moltes corbes, en una altra cruïlla, ara de pistes, anem a la dreta, al següent tomb neix la senda del Colom a la dreta, l’agafem, ara el senderó és magnífic, enmig d’un sector d’alzinar espectacular, passem prop de la cova de Fra Maginet, seguirem caminant fins a la Font dels Boixets, on hi ha novament la pista. Continuem per aquesta pista cap a l’E, fins a una cruïlla i el caminet del mirador de la Pena, pujarem fort enmig d’una roureda, haurà pagat la pena –mai més ben dit- l’esforç, perquè quan arribem dalt tindrem una magnífica vista de tota la Conca de Barberà i del bosc que hem travessat.
Fixem-nos en tota els detalls, hi ha força diferències amb altres indrets de les Muntanyes de Prades, el clima és força més continental, la vegetació i la fauna també corresponen, lògicament, amb aquest concepte. És un indret realment especial.
Potser ens interessarà saber que el nom de La Pena ve precisament, de la duresa de l’indret, imaginem-nos l’època en què la gent venia a treballar la terra amb animals, ja prou dur devia ser d’arribar-hi –ho haurem comprovat nosaltres mateixos-, com per, a més, posar-nos hi a treballar amb aquest clima i la terra, que no és especialment tova, i no dubtem que es devia treballat fins el darrer bocí aprofitable, excepte els propis cingles. Aquí sí que treballar la terra era penós, explicant el nom amb escreix.
Tornarem a baixar fins la cruïlla de pistes i ara anirem a la dreta, fa baixada, travessarem el pou de gel i arribarem al camí de Matarrucs, que n’és un que surt a la dreta en una corba forta de la pista a l’esquerra, també amb molta vista. Passarem per una zona amb carboneres antigues i tornarem a la pedrera, on ja coneixem el camí. 
Jgauv52 és la signatura força críptica que hi ha al track de Wikiloc que hem triat aquest cop:




Ambients.

Bosc de ribera, alzinar, roureda i matollars diversos.


Recomanacions especials.

Evitarem molt especialment les vacances de Setmana Santa, Nadal i altres ponts i pontets, Poblet és un centre de màxima atracció turística i pot ferir la sensibilitat de les ànimes que cerquen racons verges. De tota manera, la massificació de la gent es produeix als nuclis urbans i al propi monestir, no pas al bosc, però ho apuntem perquè, és clar, si venim de lluny també podem aprofitar l’avinentesa, és realment impressionant.
Molt recomanable a la tardor, el bosc de la Pena hi és especialment abundant en colors i matisos, si hi anem, no el podrem oblidar. De la mateixa manera, cal aprofitar també les cada cop més escasses nevades, la vista des del Mirador de la Pena amb neu és incomparable.
De tota manera, tot l’any és agraït, ja que hi ha molta ombra i mai no hi fa excessiva calor.

Alternatives i altres interessos opcionals.

Visitar el monestir de poblet, és clar, ja ho hem dit. En general, la comarca de la Conca ha descobert bastant els turisme i s’ha cuidat i embellit molt, hi ha molts punts d’interès, culturals, gastronòmics, festes populars, etc. Sempre és una comarca que omple qualsevol visita, a qualsevol època de l’any. Montblanc mateix, sense anar més lluny, amb les muralles i altres monuments medievals, és una capital de comarca de les més belles de Catalunya, i la seva gent és molt autèntica i cordial. No entrarem en més detalls, hi ha una oficina de turisme.
Si ens sobra temps, també ens podem arribar a Castellfollit, la vall i l’àrea recreativa, un racó de gran interès, tan botànic –hi ha castanyers pràcticament monumentals i una pineda de pi roig increïble- com faunístic –àligues, falcons, astor, pica-soques blau…- i fins i tot geològics –la Roca de Ponent, única amb la seva composició granítica-  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada