Aquest és un
clàssic entre els clàssics, de cap manera no es podia fer un recull
d’itineraris per les Muntanyes de Prades sense atansar-nos a La Pena. L’itinerari per l’alzinar de La Pena publicat pel Centre Excursionista de
l’Espluga de Francolí és una referència obligada, un dels primers itineraris de
Natura que varen veure la llum a les nostres comarques, i és que La Pena és un
paratge natural singular, de gran bellesa i amb un magnífic estat de
conservació, no ens hi resistirem.
Durada: 4 – 5 hores.
Desnivell: 300 m.
Accés.
Arribarem a Poblet
des de Montblanc passant per l’Espluga, per la carretera, des de l’Espluga
podrem optar per la carretera de les Masies, la TV–7007 o la pròpia de pujada
a Prades, la T–700, millor encara, podem anar per una i tornar per l’altra,
veurem més indrets. Per a deixar el cotxe, potser tindrem sort i ho podrem fer
al diminut i discret aparcament que hi ha front a l’entrada del monestir, una
mostra d’una perfecta adaptació de les infrastructures als paisatges bells i sensibles.
Descripció.
Començarem a
caminar en direcció a les Masies, ben aviat trobarem la pista de la Pena, que
surt a la dreta, és molt bona i fins i tot hi ha un rètol que ens l’assenyala.
No ens n’adonarem i serem al mig de l’esponerós alzinar de Poblet, un bosc
climàtic que és Paratge Natural d’Interès Nacional, única figura proteccionista
que ha atorgat l’administració a cap zona de muntanya del Camp de Tarragona.
En un retomb molt
fort a la dreta, just al final d’una llarga recta, veurem un caminet que deixa
la pista i s’enfila recte, l’agafarem, va prop del torrent i és l’accés a la
pedrera abandonada, que trobarem ben aviat. No hi ha pèrdua, la travessem pel
mig. Després, prop d’un toll, comença un sender enmig de l’alzinar, a la
primera cruïlla, agafem el de la dreta, tornem a la pista i la seguim una
estona, amb moltes corbes, en una altra cruïlla, ara de pistes, anem a la
dreta, al següent tomb neix la senda del Colom a la dreta, l’agafem, ara el
senderó és magnífic, enmig d’un sector d’alzinar espectacular, passem prop de
la cova de Fra Maginet, seguirem caminant fins a la Font dels Boixets, on hi ha
novament la pista. Continuem per aquesta pista cap a l’E, fins a una cruïlla i
el caminet del mirador de la Pena, pujarem fort enmig d’una roureda, haurà
pagat la pena –mai més ben dit- l’esforç, perquè quan arribem dalt tindrem una
magnífica vista de tota la Conca de Barberà i del bosc que hem travessat.
Fixem-nos en tota
els detalls, hi ha força diferències amb altres indrets de les Muntanyes de
Prades, el clima és força més continental, la vegetació i la fauna també
corresponen, lògicament, amb aquest concepte. És un indret realment especial.
Potser ens
interessarà saber que el nom de La Pena ve precisament, de la duresa de
l’indret, imaginem-nos l’època en què la gent venia a treballar la terra amb
animals, ja prou dur devia ser d’arribar-hi –ho haurem comprovat nosaltres
mateixos-, com per, a més, posar-nos hi a treballar amb aquest clima i la
terra, que no és especialment tova, i no dubtem que es devia treballat fins el
darrer bocí aprofitable, excepte els propis cingles. Aquí sí que treballar la
terra era penós, explicant el nom amb escreix.
Tornarem a baixar
fins la cruïlla de pistes i ara anirem a la dreta, fa baixada, travessarem el
pou de gel i arribarem al camí de Matarrucs, que n’és un que surt a la dreta en
una corba forta de la pista a l’esquerra, també amb molta vista. Passarem per
una zona amb carboneres antigues i tornarem a la pedrera, on ja coneixem el
camí.
Jgauv52 és la signatura força críptica que hi ha al track de Wikiloc que hem triat aquest cop:
Jgauv52 és la signatura força críptica que hi ha al track de Wikiloc que hem triat aquest cop:
Evitarem molt
especialment les vacances de Setmana Santa, Nadal i altres ponts i pontets,
Poblet és un centre de màxima atracció turística i pot ferir la sensibilitat de
les ànimes que cerquen racons verges. De tota manera, la massificació de la
gent es produeix als nuclis urbans i al propi monestir, no pas al bosc, però ho
apuntem perquè, és clar, si venim de lluny també podem aprofitar l’avinentesa,
és realment impressionant.
Molt recomanable
a la tardor, el bosc de la Pena hi és especialment abundant en colors i
matisos, si hi anem, no el podrem oblidar. De la mateixa manera, cal aprofitar
també les cada cop més escasses nevades, la vista des del Mirador de la Pena
amb neu és incomparable.
De tota manera,
tot l’any és agraït, ja que hi ha molta ombra i mai no hi fa excessiva calor.
Alternatives i
altres interessos opcionals.
Visitar el
monestir de poblet, és clar, ja ho hem dit. En general, la comarca de la Conca
ha descobert bastant els turisme i s’ha cuidat i embellit molt, hi ha molts
punts d’interès, culturals, gastronòmics, festes populars, etc. Sempre és una
comarca que omple qualsevol visita, a qualsevol època de l’any. Montblanc
mateix, sense anar més lluny, amb les muralles i altres monuments medievals, és
una capital de comarca de les més belles de Catalunya, i la seva gent és molt autèntica
i cordial. No entrarem en més detalls, hi ha una oficina de turisme.
Si ens sobra
temps, també ens podem arribar a Castellfollit, la vall i l’àrea recreativa, un
racó de gran interès, tan botànic –hi ha castanyers pràcticament monumentals i
una pineda de pi roig increïble- com faunístic –àligues, falcons, astor,
pica-soques blau…- i fins i tot geològics –la Roca de Ponent, única amb la seva
composició granítica-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada