Justificació.

El llibre Muntanyes de Prades, excursions naturals, publicat l'any 2000 a Cossetània, està completament exhaurit al seu catàleg.
Potser se'n farà una reedició actualitzada, o potser no, mentrestant, aquest blog ens permetrà mantenir i millorar les excursions que hi vam explicar.
Ens saltarem tot l'apartat introductori i anirem directes als recorreguts. A cadascun hi trobareu l'enllaç a un track del web wikiloc, que us servirà per a seguir la ruta amb el gps.

dissabte, 18 d’agost del 2012

Arbolí i Gallicant.

6. Arbolí, ermita de Sant Pau i Gallicant.


El poble abandonat de Gallicant és un dels llocs que no podem deixar de visitar, en aquesta ocasió, a més, podrem gaudir de molt bones vistes sobre el pantà de Siurana i d’una pujada molt interessant des del poble d’Arbolí fins l’ermita de Sant Pau, amb excel·lents ocasions per a observar ocells i la convivència harmoniosa entre els conreus d’avellaners i els boscos de pi roig i alzines.
En aquest cas la vegetació no és el més sobresortint, ja que és força maltractada a molts sectors, potser el més interessant és el tros de bosc del vessant N, des que baixem de Gallicant fins la cruïlla de la carretera, prop del Coll de la Creu.

Durada: Sobre les 3 hores.
Desnivell: 300 m.

Accés.

Arribarem a Arbolí des de Reus, pujant per la C-242, pel coll d’Alforja, i desviant-nos a la dreta quan assolim el capdamunt del coll, a l’alçada d’on, a l’esquerra surt la pista de Puigcerver, trobarem l’indicador d’Arbolí a 5 Km. A partir d’aquí sols hi ha una cruïlla, on hem d’anar a l’esquerra, però és també senyalitzada, ben aviat farem cap al poble, que sen’s apareixerà com de cop, una mica a l’estil de Farena, podem deixar el cotxe a l’entrada mateix, hi ha força lloc, o bé a la sortida, a la carretera de l’embassament.

Descripció.

La Primera part de l’excursió és força fàcil i no té pèrdua, es tracta de seguir el GR que puja a Gallicant, està ben senyalitzat i, a més, força transitat, és quasi impossible que ens perdem, ni fent-ho expressament. Potser que ens troben algun cartell i/o pintada que ens impedeixi el pas al·legant que és un terreny privat. En principi, cal dir que no s’hi ha de fer cas, aquest és un camí públic i tenim dret de pas, de tota manera, si ho creiem més convenient, sempre n’hi ha un d’alternatiu. Aquesta part és la pujada forta, passarem per la font del Vidu i pel Mas del Valent, voltarem el puig de Gallicant i arribarem al poble abandonat.
Hi ha l’opció de pujar al turó, paga molt la pena, suposa allargar la caminada una mitja hora, sols, i superar 200 m de desnivell, però guanyarem molta vista i les possibilitats d’observar fauna i flora augmentaran notablement, especialment recomanable és cercar la vista NW, la que dóna a Siurana i a la Gritella, és un espectacle natural de primer ordre. Per a fer-ho haurem de buscar-nos una mica la vida, al nostre aire, però hi ha senderons mínimament marcats que no ens resultaran difícils de trobar, sobretot per la part S del turó.
Quan ja som quasi al poble, hi arribem per un senderó enmig d’uns camps de conreu, després de fer la paradeta, agafarem un senderó que baixa cap al N, cap a una pista, la seguim deixant-ne alguna altra de secundària a l’esquerra i, després, a ambdós costats, seguim recte, cap al Grau de Bodró, seguim el camí i tornarem a travessar dues pistes més. De seguida, un majestuós balcó sobre de Siurana i el Montsant, aturem-nos-hi una mica, després, tornem a baixar fort fins al Grau, anirem a l’esquerra, planejant, passarem prop de la Cova Tosca i l’avenc de la Cova de Porta-Lloret, són indrets d’obligada visita, de ben segur. Després, seguirem el senderó sempre en la direcció de les aigües del Siurana i, en canvi, cap amunt, aquest sector és força interessant, quant al propi camí, ja que una espècie d’escales naturals ens duran fins al Torrent del Grau, que travessarem i seguirem amunt, fins a trobar-nos la pista forestal. Aquí ja torna a ser tot molt més fàcil, seguirem la pista fins a trobar la cadena on s’ajunta amb la carretera d’Arbolí a Cornudella, passant prop de la Font Voltada, hem triat aquesta opció, la de segur la pista perquè creiem que aquest bocí és l’ideal per a gaudir de l’observació de la fauna, la flora i els paisatges sense haver-nos de preocupar de no perdre’ns, en primer lloc, perquè veurem que aquí paga molt la pena, i, a més, perquè es tracta d’un camí d’accés limitat amb un cadenat, no és gaire fàcil que hi trobem vehicles. Es tracta d’un bosc de Pi roig amb moltes espècies de planifolis barrejats amb prou bon estat de conservació, una mica maltractat pels aprofitaments abusius, però força correcte, encara. El paisatge és molt bell, amb el poble de Siurana, l’embassament i el Montsant, i hi podrem veure Falcons, Xoriguers, Àligues de tres espècies, si més no, i alguns altres rapinyaires més escadussers o difícils de detectar. També esquirols i guineus, si parem atenció i tenim sort.
Un cop a la cruïlla agafarem aquesta carretera cap a l’esquerra, cap a Arbolí, però ben aviat trobarem els senyals, altre cop, del GR, que podem seguir fins al poble. Ara és la millor ocasió per a veure rèptils, com ara la serp blanca i el lluert (llargandaix), i els roquerols, que no ens deixaran en tot el camí, fins i tot a l’hivern, tot i que menys freqüents.
Malgrat que aquest itinerari és el que tinc més a prop de casa i el podría repetir en qualsevol moment, no caldrà, ja que cooperpoot n'ha penjat un a Wikiloc exactament igual:




Ambients.

Alzinar, pineda de pi roig, pineda de pi blanc, matollars diversos.


Recomanacions especials.

Aquest recorregut no té una època massa preferencial, és bo tot l’any, però potser en gaudirem més a l’hivern i a la tardor, quan els dies de vent, majoritaris, hauran netejat molt l’atmosfera de partícules en suspensió i tindrem encara més bona vista, a més, en aquestes èpoques és relativament fàcil d’observar-hi quasi qualsevol espècie de rapinyaire, el darrer cop que hi hem estat vàrem veure un voltor molta estona i molt de prop. També trobarem que a l’estiu hi ha molta més gent, factor també a tenir en compte.

Alternatives i altres interessos opcionals.

A l’ermita de Sant Pau hi ha una monja que elabora artesania en ceràmica i els graus que passarem són força exemplars, molt típics i interessants.
A Arbolí hi ha dos restaurants, el Pigot i l'Hostalet, on es pot menjar molt bé.
Curiosament, hi podrem trobar piscina pública, i tenim molt a prop llocs prou interessants per a banyar-nos i l’embassament de Siurana, on podrem fins i tot gaudir d’alguna activitat esportiva més relacionada amb l’aigua. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada